1. |
I Tu Qui Ets?
02:36
|
|||
|
I tu qui ets?
Que ens parles però no ens mires
com tots els demés,
sembrar només mentides.
I tu qui ets?
Apartant-nos i ens crides
i els cops van a més,
hi haurà massa ferides.
Massa fàcil discutir,
ja no em crec res, no hi ha camí.
Quantes vegades la ignorància
ha vençut el desig?
I tu qui ets?
Que fa uns segons dormies,
no saps res de res.
Reflex de bona vida.
Massa fàcil discutir,
ja no em crec res, no hi ha camí.
Quantes vegades la ignorància
ha vençut el desig?
I tu qui ets?
Que ens robes il·lusions,
ja mai més, la confiança.
|
||||
2. |
Els Arbres
02:01
|
|||
|
Dónes voltes, divagant
per aquest bosc d’arrels profundes.
Ja no ets el que eres abans.
T’han passat els anys, t’han passat factura.
I et quedes parat, mirant cap amunt
i com han crescut els arbres.
La branca per on pujaves ara és massa alta.
Mirat des de lluny t’adones que ja
tapen l’objectiu que tenies abans.
Passes hores, cremant ideals
i empassant-te pastilles de fets racionals.
Així quan ensopegues i caus,
no te n’adones que t’estan fent mal.
I et quedes parat, mirant cap amunt
i com han crescut els arbres.
La branca per on pujaves ara és massa alta.
Mirat des de lluny t’adones que ja
tapen l’objectiu que tenies abans.
Si ho creus, entre tots els que som a baix,
els hi tallem els peus, per tornar a començar.
No ho veus? Com més creixen més fosc es fa,
però aquí a baix hi ha més veus, per posar-se a cridar.
|
||||
3. |
Deixa Que Et Pregunti
02:50
|
|||
|
Deixa que et pregunti si has plorat,
si més enllà d’aquesta pedra hi ha algú de veritat.
Si s’hi mouen sentiments que donin vida als teus moments,
més enllà d’un trist orgull covard, que amaga debilitat.
Deixa que et pregunti si mai t’has obert el cap,
la sang de la ferida era freda com el glaç.
Com un somni oblidat, com un conte irreal,
aquesta és la vida que no has aprofitat.
Deixa’t veure tal com ets,
m’ho vull creure i no hi veig res.
Només un cor de color cendra
que amaga veritats.
Deixa que et pregunti si viuràs,
més enllà de creure que ets l’heroi que pot volar,
que apartes els núvols, que ningú no et pot tocar.
Tens tant per aprendre.
Deixa que et pregunti si mai t’has obert el cap,
la sang de la ferida era freda com el glaç.
Com un somni oblidat, com un conte irreal,
aquesta és la vida que no has aprofitat.
Deixa’t veure tal com ets,
m’ho vull creure i no hi veig res.
Només un cor de color cendra
que amaga veritats.
|
||||
4. |
Més Amunt
02:44
|
|||
|
Desperto enmig de camps cremats,
l’olor de ferro d’edificis rovellats.
No hi ha color tot blanc i negre,
se’m van obrint les ales.
Desperto més amunt,
del que m’hauria imaginat.
Més amunt d’un cel podrit i amarg,
més amunt d’un mar on flota sang,
més amunt de tant ciment abandonat.
Només veig ànimes mortes
atrapades a rutines,
que caminen adormides,
em costa respirar.
Desperto més amunt,
del que m’hauria imaginat.
Més amunt d’un cel podrit i amarg,
més amunt d’un mar on flota sang,
més amunt de tant ciment abandonat.
|
||||
5. |
Orgullós
02:10
|
|||
|
No em nego a fer un pas enrere,
un error també em pot encendre.
M’arriba als genolls aquesta merda,
i a pesar de tot, encara és tendra.
No asseguro cada passa
sobre aquest mirall de gel,
patinant també s’avança
és el risc de caure.
Les veritats també són farses,
tot depèn d’on toqui el sol,
i és que no sempre t’escalfa
darrere d’aquest llençol.
Estic tan orgullós de no ser tot un home,
mil cops m’he arrencat en plors
i a mi tant se me’n dóna.
Conscient i pecaminós,
no hi ha raó ni forma,
per dir-me que tinc un cos,
que em posi l’uniforme.
Sóc els horrors i les victòries,
terra cremada plena de memòries.
Sóc el que tinc i el que m’espera,
un camí llarg, sense dreceres.
Estic tan orgullós de no ser tot un home,
mil cops m’he arrencat en plors
i a mi tant se me’n dóna.
Conscient i pecaminós,
no hi ha raó ni forma,
per dir-me que tinc un cos,
que em posi l’uniforme.
|
||||
6. |
Tants Errors
02:35
|
|||
|
Jo ja no hi sóc,
i recordo el meu breu temps en aquest lloc,
canviaria tantes coses.
Jo, persona que ho ha tingut tot,
capaç de valorar i de perdonar,
canviaria tantes coses.
Tants errors, abraçades massa curtes,
massa discussions, i molt sovint absurdes.
Jo, no tornaria a vendre el meu temps per diners,
massa vàlid com per poder regalar.
Abraçaria cada cop que algú marxés.
Et diria més sovint, t’estimo.
Tants errors, abraçades massa curtes,
massa discussions, i molt sovint absurdes.
Tants errors, tants llocs a descobrir i tantes sensacions, obsequi de la vida.
|
||||
7. |
Flors Negres
02:56
|
|||
|
Pots sentir el meu cor?
bategar, lentament?
Pots arreglar el dolor que tinc a dins?
m’està matant.
Deixa’m viure dia a dia
superant l’adversitat, d’aquest món consumit.
No em serveixen promeses que no pots complir.
Flors negres caient dins meu,
condemnat a viure, caient.
Cobriré tot aquest dolor amb pedres a l’esquena,
tots els moments no viscuts, l’espai buit que deixes.
Aquest silenci constant, se’m claven més fletxes,
sense aquesta peça clau s’aixafen barreres.
Pots sentir el meu cor?
bategar, lentament?
Pots arreglar el dolor que tinc a dins?
m’està matant.
Flors negres caient dins meu,
condemnat a viure, caient.
Pots sentir el meu cor?
bategar, lentament?
Pots arreglar el dolor que tinc a dins?
m’està matant.
|
||||
8. |
Loteria
02:12
|
|||
|
Mira’t doncs, com has acabat,
ha valgut la pena? Tant al fons d’aquest forat.
A tants de bons els has tret la careta,
ja és massa tard, tu a la misèria
i ells estan forrats.
Et prometies ser un ésser sagrat
quan el verí et bullia a les venes.
I els nous amics, cada cop més estranys,
t’apareixien de sota les pedres.
I ara contemples el futur assegut a una cadira,
el teu present ja no el controles.
Sempre vas estar convençut
que això a tu no et passaria,
ja no saps ni cremar les hores.
Mira’t doncs, estàs acabat,
ha valgut la pena? Ho tenies controlat.
El teu cos ara és la teva cel·la
i al teu costat, només et queden amics de veritat.
Et prometies ser un ésser sagrat
quan el verí et bullia a les venes.
I els nous amics, cada cop més estranys,
t’apareixien de sota les pedres.
I ara contemples el futur assegut a una cadira,
el teu present ja no el controles.
Sempre vas estar convençut
que això a tu no et passaria,
ja no saps ni cremar les hores.
|
||||
9. |
Lliure
02:26
|
|||
|
Amb qui et miralles?
Pot ser que no fos clar el manament,
honraràs als teus pares.
De les entranyes,
et surten escurçons que habitualment
t’arrosseguen als drames.
Mira’t pel prisma,
qui dia passa, any empeny,
t’empeny cap a l’abisme.
Vius la nostàlgia,
què hauries fet aquell moment
que et va imposar l’estigma.
I no pots començar a viure,
t’amagues al racó d’escriure,
podria ser pitjor ser lliure
però també millor.
Portes tants anys a baix que ara tot fa pujada, agafa la corda i estira.
El sol et cegarà, però et tornarà a la vida,
agafa la corda i estira.
I no pots començar a viure,
t’amagues al racó d’escriure,
podria ser pitjor ser lliure
però també millor.
|
||||
10. |
La Vida
02:53
|
|||
|
Horitzons que s’encenen i tenyeixen els cels,
precipicis que s’obren fins a caure’t als peus.
I la vista enllà, veu com cauen les hores
entre boscos d’alzines i roures.
Entre aquestes muntanyes,
sota la boira amiga
hi tinc una cosa i prou, la vida.
Mans que t’agafen sempre, ulls on veus el teu món
i els racons que recorden tots aquells que no hi són.
Ells des dels turons veuen caure les hores
sobre aquestes onades daurades.
Entre aquestes muntanyes,
sota la boira amiga
hi tinc una cosa i prou, la vida.
|
||||
11. |
Oblido El Camí Marcat
03:25
|
|||
|
Gestiono lentament tots els meus somnis,
mètode persistent i espero canvis.
Aparentment valent, no mostro cap talent,
em traeix l’inconscient, no m’abandonis!
Per sortir del corrent no faig sacrificis,
no sóc com diu la gent, menys artificis.
Oblido el camí marcat, tendeix a prescriure.
Camino en un món opac amb un mig somriure.
Pedalo contra un vent, calent i turbulent
i en cada moviment, no m’abandonis!
Oblido el camí marcat, tendeix a prescriure.
Camino en un món opac amb un mig somriure.
|
||||
12. |
On Som Només Acords
02:26
|
|||
|
Vas arribar per fer-m’ho fàcil com abans.
M’has guiat a un lloc on som només acords,
on no hi ha vida més enllà de melodies.
M’has donat més que les mans,
hem trobat junts un camí
on les coses són senzilles,
lluny de l’odi i les mentides.
Ens hem acostat tants cops al cel
on cada mirada és com l’estel,
on els desitjos es fan realitat.
I a cada compàs, junts caminem a un lloc etern
on de les paraules en fem cants,
on de dos vides se’n fa una amistat.
Vas arribar i em vas portar
sota un sostre on convertim silencis amb somriures,
on es tanquen les ferides.
Allà on el temps no ens fa més grans,
un indret on compartir, on aquells records,
algun dia ens faran lliures.
Ens hem acostat tants cops al cel
on cada mirada és com l’estel,
on els desitjos es fan realitat.
I a cada compàs, junts caminem a un lloc etern
on de les paraules en fem cants,
on de dos vides se’n fa una amistat.
|
||||
13. |
Arrels
02:59
|
|||
|
Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó,
cal que amb una esperança trenqui, la tristor.
Faré una cabana de pedra i de fang
on la terra em doni el seu guany.
Clavaré les meves arrels, creixent de cara al cel,
donaré fruit abundós.
I l’hivern em despullarà, de neu em cobrirà,
neu que es fondrà a poc a poc.
Després de la lluita intensa vindrà el repòs,
deixaré la terra adobada amb el meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran
però vagin on vagin constants.
Clavaran les seves arrels, creixent de cara al cel,
donaran fruit abundós.
I l’hivern els despullarà, de neu els cobrirà,
neu que es fondrà a poc a poc.
|
||||
If you like Glaç, you may also like:
Dead Cross, Retox, and Qui members dish out subversive hardcore with an indignant smirk; come for the riffs, stay for the synth experiments.
go to album
This Is All We Ever Get
by SPACED
Knockout debut from a Buffalo, New York-based hardcore band who like their riffs sick, their drums fast, and their choruses sticky-sweet.
go to album
Shybaby kicks out the jams on “Is This Intimate,” a snarling rock record that takes no prisoners.
go to album
On their ferocious self-titled debut, the Australian punks pit d-beat percussion against gnarled, metallic melodies.
go to album
Escape From New York
by Cash Bribe
New York hardcore meets classic thrash metal meets Jane's Addiction-esque alternative on the Brooklyn crushers' sensational debut.
go to album
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
Revved-up and totally askew post-punk from Buffalo’s Ismatic Guru, with guitars that corkscrew like mad.
go to album
